El primer d’octubre del 2017 vam viure uns fets exemplars i transcendents.
Diverses unitats de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional van acomplir i
executar determinades ordres judicials i van donar una lliçó cívica que, com
diem al títol, mereix un homenatge. Tenint en compte el contingut de la seva
missió, defensaren efectivament l’ordre
constitucional i democràtic i la igualtat de tots els espanyols. En resum,
tres raons justifiquen aquest agraïment públic.
En primer lloc, l’extraordinària dificultat de l’operació.
No era senzill tirar-la endavant enmig
de l’abstenció, la passivitat i fins i tot la pura absència de les forces de
seguretat autonòmiques, que eren la policia de proximitat. No era planera la
missió quan es tractava de col·legis públics i privats ocupats il·legalment,
amb claus distribuïdes amb total arbitrarietat. No caurem en l’al·lusió -potser
demagògica- als nens com a escuts, però sí que cal subratllar el caràcter
modèlic i contingut d’un dispositiu tan ampli com el que es va posar en peu.
Els accidents puntuals no enterboleixen la global professionalitat de
l’operatiu. Era, a més, un objectiu complicat, perquè venia precedit de
decisions de connivència, desorientació i precipitació, a més de previsions lamentables
(el maleït Piolín, per exemple). Fou
duríssim, en fi, gestionar les provocacions i les falsedats, que van sortint a
la llum un cop les mentides, les mitges
veritats i els jocs de mans arriben a l’opinió pública.
Però no era sols la
dificultat. Cal un homenatge pels efectes aconseguits. Al final, tristament, sols l’actuació policial va esmicolar el
gran fake, el ridícul engany del
pseudoreferèndum. Sols l’actuació policial va evitar que, per primer cop a
Europa després de la segona guerra mundial, se li volguessin donar aires de
legitimitat a una mera tupinada. Sols l’actuació policial va posar sobre la
taula el massiu robatori de les dades de nom i domicili dels ciutadans.
Segurament, es podia haver evitat arribar a aquell moment dramàtic, però l’u
d’octubre el sistema democràtic estava en mans de la Guàrdia Civil i de la
Policia Nacional.
Fou una actuació difícil. Fou
una actuació eficaç. I fou, a més, un exemple històric. Era, senzillament, la
vella regla del compliment del deure, de la resposta proporcionada davant la insurrecció i, en definitiva,
l’assumpció de la tasca més ingrata en una època de pal·liatius i de mirar cap
a una altra banda.
Per tot això, cal un homenatge a les persones concretes
que integraren les unitats de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional l’u
d’octubre del 2017. Però no un homenatge tancat dins les casernes i les
comissaries, sinó una acollida popular i entusiasta. Amb el respecte degut,
evidentment, a la neutralitat dels funcionaris policials, però sense limitar-se
a un paperet protocol·lari. Un homenatge càlid i afectuós als que, aquell dia,
van ser els primers servidors de l’Estat
democràtic.
--
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada